Vaig decidir llegir aquest llibre al vore que el recomanàven molt al canal de Telegram de Ranchito Drácula, però sense saber de què anava, ni sonar-me l’autor ni tindre cap altra idea. De fet, creia que era un llibre llarg. I no només no és llarg, a més es llegit ràpid.

M’ha agradat molt la manera de contar la història. És una mena de Rashomon literari, on primer llegim una novel·la on es conta la història d’un baron nord-americà de principis del segle passat, Benjamin Rask. Ens conten l’èxit en les finances abans i durant el crack de 1929, i també la història de la dona d’aquest baron fictici, Helen Rask. La història de la dona se’ns presenta com afegida a la de l’home, punt important al llibre.

Aquella primera part del llibre és una història de ficció, però no s’amaga que, al món del llibre, eixa novel·la fa referència a un baron real, Andrew Bever, i la seua dona, Mildred. La resta del llibre, per no contar-ho tot, ve a ser contar la seua història des d’altres tres punts de vista: el d’Andrew, el d’un personatge que no nomenaré per no fastidiar a futurs lectors, i el de Mildred. La història que vegem des de diferents ulls no és res de l’altre món, crec jo, però la manera de dur-nos als diferents punts de vista, sí. De fet, per a mi, és el que enganxa del llibre, més enllà de saber qué és real i qué invenció dels personatges.

Per tancar nomenaré dos coses que m’han cridat molt l’atenció. La primera és com la segona part del llibre són unes memòries d’Andrew Bevel, plenes de notes i parts sense acabar. I la segona es la següent part, on el personatge que ens aporta el seu punt de vista trenca en la dinàmica de les dos parts anteriors i conseguix dialogar en el lector d’una manera directa. Per a mi, aquesta és la part que fa d’aquest llibre una bona troballa!

Últim canvi el 2025-01-13